Time to dance, time to kiss!

Feia dies (masses, demano disculpes) que no actualitzava el bloc. Manca d’inspiració, de temps…diga-li com vulguis, però massa. Avui tafanejant per Facebook m’he trobat amb un d’aquell vídeos virals que m’ha fet pensar. El vídeo en sí, no té més gràcia que veure com la gent que va a veure un partit de l’NBA, a banda de veure l’espectacle que els jugadors ofereixen sobre el parquet (que és bàsic i espectacular), també participa d’aquest. En un cert punt en són els protagonistes.

I és que d’això en saben molt als EEUU. Per bo o per mal sempre són protagonistes. I ho fan sense avergonyir-se’n. Fa uns anys als camps dels equips de l’ACB o la LFP, eren una minoria els aficionats que es vestien amb les samarretes de l’equip. Les bufandes amb els colors dels clubs servien per protegir-se del fred, més que no pas per animar als jugadors. Ara aquesta tendència ha canviat. És habitual veure pels carrers gent vestida amb samarretes d’equips. I això sense que vagin a fer esport o sigui dia de partit.

Però als Estats Units van un pas (o dos si són petits) per endavant. Com deia abans els aficionats són part de l’espectacle. Ells també juguen els partits. Des de la grada, animant i gaudint de les espectaculars esmaixades, inversemblants assistències o agressives defenses. Però sobretot, convertint-se en protagonistes quan la pilota no està en joc. Es fan petons (alguns inesperats), ballen, es declaren o tracten d’endevinar preguntes que els fan des del marcador central.

Als Estats Units, el show time, també el tenen els aficionats.

Lets dance!

Lets kiss!

This is the real show time.

Thank you for coming!

Deja un comentario